Però aquest no va ser el nostre comiat d'aquest canyon tan particular, ja que l'endemà ens presentava una altra sorpresa: la sortida del sol i una excursioneta per entremig dels hoodoos, dues experiències que han acabat d'enamorar-nos d'aquesta gran joia de la natura. Amb el cor dividit entre Bryce i la propera parada del road-trip, hem arribat a la part nord del Grand Canyon, que és més verda del que hom pot imaginar. Entre boscos de pins i avets s'hi amaga aquesta altra meravella que és tan gran que tens la sensació que mai no te l'acabaràs, un petit tast del que ens espera a la part sud, que veurem demà a la tarda. Per cert, l'anècdota del dia ha estat la desesperació al volant de la Dolors, doncs aquest país que deixa als ciutadans posseir una arma, els prohibeix circular a més de 60-80 km per hora a la majoria de carreteres, que semblen traçades amb un regle. El colofó ha vingut amb la mala senyalització d'aquestes vies i pel fet que, per exemple, la carretera 89 es bifurqui dues vegades, mantenint el mateix nom als dos sentits que crea. Això ens ha complicat l'arribada a Page quan ja era fosc, una ciutat que té com a vies paral·leles seguides la S. 7th Boulevard i la 7th Boulevard... poca imaginació? Però ara ja estem a l'hotel amb ganes de tancar el llum, o sigui que bona nit a tothom i fins una altra. Petonets de les tres.
