Big, big, big

En aquest país tot és gran: les racions del menjar (el primer dia, amb un plat combinat vàrem menjar les tres), els edificis (els casinos de Las Vegas só n gairebé tan enormes com un barri) i també els parcs naturals. Avui ens hem acomiadat de la ciutat dels casinos per dir hola a una meravella de la natura: el parc natural de Zion. Potser no és tan conegut com el Grand Canyon, però és una joia plena de singles, rius i una vegetació que semblava impossible d'imaginar quan estàvem fent camí cap aquí, fent via per enmig del desert (perquè, tot i que sigui gegant, Las Vegas i el que hi ha al voltant és 'in the middle of nowhere'). És difícil d'explicar amb paraules i les fotos no li fan justícia, però en penjaré una que ens hem fet amb Zion de fons:

No obstant això, Zion ha estat el nostre (per desgràcia breu) punt i final del dia, una jornada que ens ha dut a descobrir indrets tan interessants com Grafton, un poble mormó abandonat on es van rodar les escenes de la bici de "Dos hombres y un destino" (aish, Pauk Newman) i els pobles del voltant, Virgin i Rockville, dues localitats que tenen la particularitat que, per llei, és obligatori que els habitants tinguin armes de foc. Per si de cas, no hem parat ;). I, res, només comentar que ara som a Utah, un estat on el 70% de la població és mormona i que és la primera vegada des que estem als EUA que hem hagut de tocar l'hora: ara ens duem amb vosaltres només 8 hores de diferència. I, com que ja gairebé toquen les campanes de la mitjanit, i demà ens espera un altre dia mogudet (ens toca visitar el Bryce Canyon) i mulladet (amenacen pluges...), marxem a dormir per aixecar-nos amb energia :) Un petonàs a tothom i fins a la propera que tinguem Internet gratuït!

Las Vegas: from hell to arctic

Després de tres dies sense internet (a l'hotel de Las Vegas ens feien pagar 12 dòlars per accedir al wi-fi i com que no), donem les primeres senyals de vida... tot i que en aquests moments el que es diu vida, vida, no ens en queda gaire, perquè estem molt cansades ;) Però traurem una mica d'energia per donar uns apunts ràpids de què ens ha semblat Las Vegas. Primer de tot, dir que la ciutat dels casinos, almenys a l'estiu, és una ciutat on l'infern es troba amb l'àrtic. I com és possible això? Doncs perquè fa una calor de mil dimonis (la mitjana és de 40 graus centígrads, acompanyat d'un vent molt sec i calent que fa difícil caminar pel carrer). Igualment, si vols veure botigues o anar al metro, no et serveix de res caminar per la vorera, perquè tot això és dins als casinos (sí, sí, no pots accedir al monorail pel carrer, ho has de fer des de dins dels resorts). I què passa quan obres la porta dels hotels-casinos? Doncs que traspasses una barrera tèrmica i entres en un ecosistema on les temperatures deuen rondar el zero (bé, és una exageració, però allà dins feia un fred que pelava i prova és el constipat que ha agafat l'Àngels -que no cundeixi el pànic, que sobreviurà!-) i plena d'una fauna bastant particular, que ja us explicarem quan tornem (com el nen que menjava amb una mà o la nena que s'alimentava com si s'acabés el món). No obstant això, ens ho hem passat molt bé, hem jugat a la ruleta, la laura ja pot callar perquè ja ha vist l'expo de csi i la dolors va tota orgullosa amb les seves noves sabates de Jimmy Choo. Un petonàs a tots i records de l'elvis.