diumenge, 8 d’agost del 2010

Big, big, big

En aquest país tot és gran: les racions del menjar (el primer dia, amb un plat combinat vàrem menjar les tres), els edificis (els casinos de Las Vegas só n gairebé tan enormes com un barri) i també els parcs naturals. Avui ens hem acomiadat de la ciutat dels casinos per dir hola a una meravella de la natura: el parc natural de Zion. Potser no és tan conegut com el Grand Canyon, però és una joia plena de singles, rius i una vegetació que semblava impossible d'imaginar quan estàvem fent camí cap aquí, fent via per enmig del desert (perquè, tot i que sigui gegant, Las Vegas i el que hi ha al voltant és 'in the middle of nowhere'). És difícil d'explicar amb paraules i les fotos no li fan justícia, però en penjaré una que ens hem fet amb Zion de fons:


No obstant això, Zion ha estat el nostre (per desgràcia breu) punt i final del dia, una jornada que ens ha dut a descobrir indrets tan interessants com Grafton, un poble mormó abandonat on es van rodar les escenes de la bici de "Dos hombres y un destino" (aish, Pauk Newman) i els pobles del voltant, Virgin i Rockville, dues localitats que tenen la particularitat que, per llei, és obligatori que els habitants tinguin armes de foc. Per si de cas, no hem parat ;). I, res, només comentar que ara som a Utah, un estat on el 70% de la població és mormona i que és la primera vegada des que estem als EUA que hem hagut de tocar l'hora: ara ens duem amb vosaltres només 8 hores de diferència. I, com que ja gairebé toquen les campanes de la mitjanit, i demà ens espera un altre dia mogudet (ens toca visitar el Bryce Canyon) i mulladet (amenacen pluges...), marxem a dormir per aixecar-nos amb energia :) Un petonàs a tothom i fins a la propera que tinguem Internet gratuït!

2 comentaris:

Rosa Pfont ha dit...

Estic tan contenta dels teus comentaris, dons així puc seguir a la meva manera, l'aventura.
Cuideu molt, fins aviat.Petonets per totes

Bàrbara ha dit...

Uau, quina foto! Paisatge de western total! Per cert, esteu per les terres del cantant dels The Killers. Això dels mormons m'hi ha fet pensar. Espero que pugueu fotografiar algun mormó autèntic entre aquest 70% de població. Petons!