Las Vegas: from hell to arctic

Després de tres dies sense internet (a l'hotel de Las Vegas ens feien pagar 12 dòlars per accedir al wi-fi i com que no), donem les primeres senyals de vida... tot i que en aquests moments el que es diu vida, vida, no ens en queda gaire, perquè estem molt cansades ;) Però traurem una mica d'energia per donar uns apunts ràpids de què ens ha semblat Las Vegas. Primer de tot, dir que la ciutat dels casinos, almenys a l'estiu, és una ciutat on l'infern es troba amb l'àrtic. I com és possible això? Doncs perquè fa una calor de mil dimonis (la mitjana és de 40 graus centígrads, acompanyat d'un vent molt sec i calent que fa difícil caminar pel carrer). Igualment, si vols veure botigues o anar al metro, no et serveix de res caminar per la vorera, perquè tot això és dins als casinos (sí, sí, no pots accedir al monorail pel carrer, ho has de fer des de dins dels resorts). I què passa quan obres la porta dels hotels-casinos? Doncs que traspasses una barrera tèrmica i entres en un ecosistema on les temperatures deuen rondar el zero (bé, és una exageració, però allà dins feia un fred que pelava i prova és el constipat que ha agafat l'Àngels -que no cundeixi el pànic, que sobreviurà!-) i plena d'una fauna bastant particular, que ja us explicarem quan tornem (com el nen que menjava amb una mà o la nena que s'alimentava com si s'acabés el món). No obstant això, ens ho hem passat molt bé, hem jugat a la ruleta, la laura ja pot callar perquè ja ha vist l'expo de csi i la dolors va tota orgullosa amb les seves noves sabates de Jimmy Choo. Un petonàs a tots i records de l'elvis.