a new day has come...

Ja és de dia a la vila del pingüí i ens estem preparant per veure els dos últims parcs naturals que ens queden: Mesa Verde i Monument Valley. Ahir ja vam fer un tastet d'aquest últim (ja ho explicarem en una altra entrada quan tinguem més temps), però avui el volem veure amb la llum del matí.

 

La veritat és que ens ho estem passant molt bé i estem gaudint molt del viatge. L'Àngels ja està recuperada del constipat, la Dolors ja s'ha acostumat a la no velocitat d'aquí (a les carreteres et fan anar moooooolt lent) i la Laura fa milers de fotos :) La veritat és que estem també encantades amb la gent, ja que tots els que ens trobem pel camí (hi ha molta gent fent rutes similars a les nostres) són gent molt maca i els locals són tots molt amables i agradables. En resum, una passada tot :)

Un altre tema a destacar és el cel nocturn. Mai no et podries imaginar que el cel podria tenir tantes estrelles i de tants colors! La via làctea es veu com un camí que atravessa el firmament d'horitzó a horitzó i les perseides amenitzen aquesta vista amb aparicions fugaces que no queden desapercebudes (muchas gracias Milena por toda la info!). La veritat és que és difícil no ser humil quan et seus de cara aquest espectacle i veus que ets el més petit de tot el que hi ha fora!

Us deixem amb una foto de la lluna i Venus a Monument Valley! Bon dia (o bona nit) a tots!

matinant, matinant

Estem a les 6:30 am escrivint aquesta entrada al bar de l'hotel amb una beguda calenta. Per què ens hem aixecat tant d'hora? Doncs per veure el trenc d'alba al Grand Canyon. Però no avancem esdeveniments, que aquest és el final del post...

44 hores abans...
Estem a la desastrosa ciutat de Page, on els cartells indicadors deuen ser il·legals, perquè en veus pocs. Això va crear una situació una mica surrealista, com trigar 20 minuts en cotxe per anar de l'hotel fins al lloc on començava l'excursió a l'Antelope Canyon. Era molt lluny? Doncs, no. Era justament davant dels nostres nassos, però el mapa ens va fer creuar tota la ciutat. Vàrem arribar a temps (justet), però l'equivocació ens va servir per conèixer una local que ens va guiar fins al davant de l'hotel on estàvem i ens va explicar curiositats d'aquesta vila que gairebé té més esglésies (catòlica, mormona, primera assamblea de déu i altres varietats que no havíem sentit a parlar-ne mai) que cases. Un cop arribades al destí, un guia navajo ens va fer muntar en un camió tartana descobert, que ens va fer sentir com si ens duguessin a treballar a una plantació de cotó. I després d'algunes pèrdues (adéu ulleres de sol de l'Àngels, you will be missed) i uns quants sotracs, vàrem arribar a l'Antelope Canyon, un conjunt com de galeries laberíntiques i plenes de formes arrodonides que despertaven un misticisme increïble. No hi ha paraules per descriure'l i menys quan, ja més al migdia, van començar a entrar els primers raigs de sol per les ranures del sostre. Ja penjarem alguna foto, perquè l'espectacle d'aquest canyon és totalment indescriptible.

Una vegada recuperades de l'experiència, vàrem tirar cap al Grand Canyon, però no sense descobrir el Horshoe Bend, que com el seu nom indica és un moment en què el riu Colorado fa una volta que imita la ferradura d'un cavall. Aquest espectacle, que vam veure des d'un dels penya-segats que l'acompanya en el camí, ens va meravellar, ja que el riu presentava una gamma de colors que s'allunyava del marró que li dóna nom i que agafa un cop comença a recórrer les valls del Canyon.

I què dir del Grand Canyon? Majestuós, inabastable, impressionant... se'ns acaben els adjectius. Una cura d'humilitat per a qualsevol, ja que et sents minúscul en comparació a la seva magnitud.. De dia el vàrem veure des d'un helicòpter pilotat pel Matteo (amb la Mateo de copilot - izquierda ras, derecha ras-)i que va acabar amb la Dolors i la Laura a punt de compartir l'esmorzar entre la resta del passatge. Però això no va passar (però per poc). De nit, un cel indescriptible on es veia clarament la via làctea i que sorprenia per la varietat d'estrelles i constel·lacions.

S'acaba la bateria, així que pleguem, però no sense abans felicitar l'Eduard (PER MOLTS ANYS, BRO!!!!!!). Petonets!

dues meravelles més: bryce i grand canyon

Després de pensar que era difícil igualar la bellesa de Zion, va i ens topem amb el Bryce Canyon, un gegantesc parc natural de hoodoos (una espècie d'estalagmites gegants de colors vermell, rosa, lila i blanc) que és tan immens com espectacular. El dia no pintava gaire bé, ja que amenaçaven pluges i, de fet, ja havien caigut gotes mentre ens acostàvem al parc. Però, al final, la sort ens va somriure i vàrem viure un dia rodó. I és que, tot i que els núvols amenaçadors només van descarregar un tímid plugim al principi de la tarda, això va servir perquè sortís al cel, quan s'acostava la posta del sol, un arc de sant martí espectacular que lluia els seus set colors amb tot orgull per tot els 180 graus que ocupava. Una imatge impagable que va culminar un dia que mai no oblidarem (ja sabeu que les imatges mai no són ni un 10% de boniques del que és la realitat)...

Però aquest no va ser el nostre comiat d'aquest canyon tan particular, ja que l'endemà ens presentava una altra sorpresa: la sortida del sol i una excursioneta per entremig dels hoodoos, dues experiències que han acabat d'enamorar-nos d'aquesta gran joia de la natura. Amb el cor dividit entre Bryce i la propera parada del road-trip, hem arribat a la part nord del Grand Canyon, que és més verda del que hom pot imaginar. Entre boscos de pins i avets s'hi amaga aquesta altra meravella que és tan gran que tens la sensació que mai no te l'acabaràs, un petit tast del que ens espera a la part sud, que veurem demà a la tarda. Per cert, l'anècdota del dia ha estat la desesperació al volant de la Dolors, doncs aquest país que deixa als ciutadans posseir una arma, els prohibeix circular a més de 60-80 km per hora a la majoria de carreteres, que semblen traçades amb un regle. El colofó ha vingut amb la mala senyalització d'aquestes vies i pel fet que, per exemple, la carretera 89 es bifurqui dues vegades, mantenint el mateix nom als dos sentits que crea. Això ens ha complicat l'arribada a Page quan ja era fosc, una ciutat que té com a vies paral·leles seguides la S. 7th Boulevard i la 7th Boulevard... poca imaginació? Però ara ja estem a l'hotel amb ganes de tancar el llum, o sigui que bona nit a tothom i fins una altra. Petonets de les tres.

Big, big, big

En aquest país tot és gran: les racions del menjar (el primer dia, amb un plat combinat vàrem menjar les tres), els edificis (els casinos de Las Vegas só n gairebé tan enormes com un barri) i també els parcs naturals. Avui ens hem acomiadat de la ciutat dels casinos per dir hola a una meravella de la natura: el parc natural de Zion. Potser no és tan conegut com el Grand Canyon, però és una joia plena de singles, rius i una vegetació que semblava impossible d'imaginar quan estàvem fent camí cap aquí, fent via per enmig del desert (perquè, tot i que sigui gegant, Las Vegas i el que hi ha al voltant és 'in the middle of nowhere'). És difícil d'explicar amb paraules i les fotos no li fan justícia, però en penjaré una que ens hem fet amb Zion de fons:

No obstant això, Zion ha estat el nostre (per desgràcia breu) punt i final del dia, una jornada que ens ha dut a descobrir indrets tan interessants com Grafton, un poble mormó abandonat on es van rodar les escenes de la bici de "Dos hombres y un destino" (aish, Pauk Newman) i els pobles del voltant, Virgin i Rockville, dues localitats que tenen la particularitat que, per llei, és obligatori que els habitants tinguin armes de foc. Per si de cas, no hem parat ;). I, res, només comentar que ara som a Utah, un estat on el 70% de la població és mormona i que és la primera vegada des que estem als EUA que hem hagut de tocar l'hora: ara ens duem amb vosaltres només 8 hores de diferència. I, com que ja gairebé toquen les campanes de la mitjanit, i demà ens espera un altre dia mogudet (ens toca visitar el Bryce Canyon) i mulladet (amenacen pluges...), marxem a dormir per aixecar-nos amb energia :) Un petonàs a tothom i fins a la propera que tinguem Internet gratuït!

Las Vegas: from hell to arctic

Després de tres dies sense internet (a l'hotel de Las Vegas ens feien pagar 12 dòlars per accedir al wi-fi i com que no), donem les primeres senyals de vida... tot i que en aquests moments el que es diu vida, vida, no ens en queda gaire, perquè estem molt cansades ;) Però traurem una mica d'energia per donar uns apunts ràpids de què ens ha semblat Las Vegas. Primer de tot, dir que la ciutat dels casinos, almenys a l'estiu, és una ciutat on l'infern es troba amb l'àrtic. I com és possible això? Doncs perquè fa una calor de mil dimonis (la mitjana és de 40 graus centígrads, acompanyat d'un vent molt sec i calent que fa difícil caminar pel carrer). Igualment, si vols veure botigues o anar al metro, no et serveix de res caminar per la vorera, perquè tot això és dins als casinos (sí, sí, no pots accedir al monorail pel carrer, ho has de fer des de dins dels resorts). I què passa quan obres la porta dels hotels-casinos? Doncs que traspasses una barrera tèrmica i entres en un ecosistema on les temperatures deuen rondar el zero (bé, és una exageració, però allà dins feia un fred que pelava i prova és el constipat que ha agafat l'Àngels -que no cundeixi el pànic, que sobreviurà!-) i plena d'una fauna bastant particular, que ja us explicarem quan tornem (com el nen que menjava amb una mà o la nena que s'alimentava com si s'acabés el món). No obstant això, ens ho hem passat molt bé, hem jugat a la ruleta, la laura ja pot callar perquè ja ha vist l'expo de csi i la dolors va tota orgullosa amb les seves noves sabates de Jimmy Choo. Un petonàs a tots i records de l'elvis.

tic tac, tic tac...

El temps no s'atura i el rellotge marca inexorablement al ritme de tic tac, tic tac, que el dia D s'acosta, que ja falta menys perquè estiguem a dalt d'un avió amb una maleta plena de roba, esperances i ganes de passar-nos-ho d'allò més bé.

Tic tac, tic tac...

Everyday it's a-gettin' closer...

Ja que no podem passar-nos pel poble natal del Buddy Holly (Lubbock, dues hores al sud per carretera directa d'Amarillo), m'heu de deixar posar algunes cançons d'aquest gran cantant mentre passem per la zona...

sobre texans ultrarepublicans nascuts a oklahoma

El Chuck Norris, que viu a Texas però va néixer a Oklahoma (en un poble fronterer amb Texas), es va declarar independentista. Vaig sentir una entrevista amb el Follonero, que viatjava aquest agost per Texas a intentar parlar amb l'"actor" (per dir-li d'alguna manera), perquè estarà de gira de mítings electorals... però crec que em faria massa por passar per allà...

http://exitoina.com/chuck-norris-quiere-ser-presidente-de-texas/

Igualment, jo sóc del Jack Bauer. Si el Jack digués que un estat ha de ser independent,  a veure qui és el guapo (o suïcida) que li diu que no. I és que un dels molts fets d'ell és: "Jack Bauer makes Chuck Norris cry". Sóc tan freak, que potser em faig una samarreta amb aquest eslogan.

falta un mes i un dia per iniciar l'aventura...

i estrenem la nova imatge del què serà el nostre quadern de viatge. Ja comença "The Final Countdown" tananana.... tanananana... tanananana... (sí, el nivell d'humor està molt alt).

Inter-tribal Indian Ceremony

Ja han sortit els horaris d'aquesta gran festa índia que se celebra a Gallup :)

Arribem el 14 abans del migdia i ens n'anem el 16. Podrem veure moltes coses!!!!

u u u u u u...

Ens han confirmat que hi ha places pel mític "Ghosts of Fort Reno Tour", un tour nocturn fet per grups que investiguen allò paranormal, per mostrar-te tots els fenòmens de la zona :)

Aquí hi ha un vídeo :)

29 things not to miss... (III)

L'últim (segons la Rough Guides):

21- és a l'apartat I

22- Tombstone

Sap molt de greu, però està molt a fora de la ruta (mapa) 

23- White Sands National Monument 
Massa al sud de Nou Mèxic (mapa) 

24- Bryce Canyon 
La meva amiga em va dir que és el que li va agradar més de tots (va anar al Grand, Bryce i Zion Canyon). Haurem de corroborar la informació ;) 

25- Zion Canyon

26- Rafting in Canyonlands 
Una de les moltes coses que es pot fer al Grand Canyon  

27- Lincoln

Una altra de les coses que, tot i que ho senti molt, s'ha de descartar. Aquest poble semifantasma que és força clau de la història de l'oest estatunidenc, ja que va viure molts enfrontaments protagonitzats per Billy The Kid. És al sud-est d'Albuquerque, a mig camí del també mític (tot i que per altres coses) Roswell (mapa). Us passo un enllaç per si voleu veure alguna coseta del poble (això si no us toca un banner especialment molest per a la vista que fa pampallugues amb vermell i blanc). Ja buscaré Ghosts Towns per Oklahoma! 

28- Hiking in the Grand Canyon 
Més coses a fer per terres grandcanyonenques! 

29- La Posada 
Hotel de la ruta 66, que està bastant a l'est de Gallup. Per tant, descartat també. Us deixo amb la pàgina oficial, perquè és curiós de veure'l ;) (web)

Uf! I tot això només amb les primeres pàgines de la guia! Procuraré centrar-me només en les coses que realment mirem, perquè hi ha tantes coses!

29 things not to miss... (II)

Més (segons la Roug Guides):

11- Toroweap Point

És dins el Grand Canyon.

12- Mesa Verde

Tengui i imprescindible, no? Eh que són les coves de les muntanyes?

13- Albuquerque International Balloon Festival

És a l'octubre, així que haurem de deixar els globus aerostàtics per una altra vegada ;)

14- Cirque Du Soleil

A Las Vegas, of course.

15- Canyon de Chelly

No el veig gaire factible (mapa), perquè no queda de camí amb res, tot i que és a prop. Crec que serà una de les víctimes del "no es pot veure tot"

16- The Great Gallery

És al Horseshoe Canyon a Utah i queda fora de ruta (mapa). Allà hi ha unes pintures molt antigues misterioses...

17- Monument Valley

El veuem en directe i, si volem, en vídeo perquè podem llogar pel·lis a l'hotel :P Us deixo amb dues fotos.


La primera espero no veure-la en directe!

18- Ride the Durango and Silverton Railroad

Durango i Silverton són al nord-est de Four Corners, això ho fa incompatible amb Gallup i Ácamo, no? Guau, s'haurà d'escollir entre totes les opcions... sortint de Mesa Verde hi ha carretera directa a Durango-Aztec i una altra que baixa directament a Gallup (a veure les dates del festival aquell). (mapa). Silverton era una colònia minera que es veu que encara conserva l'aspecte original. Odio haver de decidir entre coses tan txules! Apunt cinematogràfic: les escenes dels robatoris del tren que Paul Newman i Robert Redford van fer a una de les meves pel·lis preferides, "Dos hombres y un destino" es van rodar en aquest tram de tren ;) Els altres exteriors van ser filmats als voltants del Zion Canyon i a Taos... (enllaç). Hehehe, crec que la veuré aquesta nit... eh que si passem per aquests llocs (almenys Zion i Taos, sí) em deixareu posar la cançó de burt bacharan?








Quan era petita em vaig enamorar del Paul Newman amb aquesta pel·lícula i, en especial, en aquesta escena... investigaré sobre el tema... us deixo amb fotos de Silverton i el tren :)

19- Las Vegas at night

Neon Power ;)

20- Sant Xavier del Bac

És una missió que està per Tucson. Descartat...

29 things not to miss... (I)

Transcric els 29 imperdibles de la Rough Guide to Southwest USA

1- Ácoma Pueblo (fotos)
Es troba al sud de Santa Fe, a la dreta d'Albuquerque (mapa). No sé si és factible (em refio de tu, Dolors, que domines això de les distàncies), però he vist fotos i és espectacular! Es troba sobre un altiplà i es va construir al voltant de la "Sky City". Tot i que ha viscut la visita de conqueridors, sempre ha mantingut la seva personalitat. I és que, malgrat el pas del temps i les condicions de l'entorn, ells són l'assentament més antic dels EUA que continua habitat.

(això enllaça amb el número 21, que se celebra un pèl a l'oest d'Ácoma)
 

2- Havassu Falls (enllaç oficial)
 Aquest espectacle aquàtic està dins el Grand Canyon, a sota de Supai (el lloc que tant li agrada a la Dolors). Tampoc no sé si és factible (econòmicament, almenys), però es veu que hi ha helicòpters que van del Grand Canyon a les cascades: et deixen unes hores i et tornen a casa. I si fessin el mateix amb el poble de Supai? Podríem mirar-ho ;) El tema de les cascades... potser no són tan espectaculars a l'estiu, no? En cas de decidir, caldria investigar aquest tema...

3- Taos
 Aquest és tengui, oi? Es veu que és patrimoni de la humanitat. Sembla un must-see (info)

4- Native American Crafts

El sud-oest està ple d'artesania nativa (crec que en veurem al llarg del recorregut)

5- Delicate Arch
Sembla que està massa amunt de Four Corners... (mapa) No es pot veure tot :(

 





6- Calf Creek Falls

Sembla que també està força fora del recorregut... (mapa)

7- A mule ride to Phantom Ranch

Sembla txulo, però el desestimo: 366$ per persona, que no sé quan és amb euros, però segur que és car! A la pàgina 374 hi ha totes les activitats del Grand Canyon ;)

8- La Fonda de Santa Fe

60 i pocs euros per persona i per nit (habitacions)

9- Els bufets de Las Vegas

Doncs els haurem de tastar, no?Ostres, vaig veure un episodi de csi on sortien aquests bufets! Tinc la sensació que el nostre all you can eat no arriba al dela majoria de clients... si anem, millor al migdia, no? Per poder-ho baixar caminant a la tarda... ;)

10- Saguaro National Park

És al costat de Tucson. Far far away...

(...)

21- The Inter-Tribal Indian Ceremonial

Se celebra a Gallup (mapa), una ciutat clàssica de la ruta 66, que es troba a l'Oest d'Ácoma. Encara no se saben les dates en les quals se celebrarà aquest esdeveniment el 2010, però normalment és a l'agost (l'any passat es va celebrar entre el 12 i el 16 d'agost, dates en les quals estem per la zona). Què hi podem trobar? A part de fires d'art i artesania nativa, la festa es completa amb rodeos, dances i cançons tradicionals, i mercat gastronòmic local.

Pregunta: Dolors, seria factible anar de Four Corners baixar a Gallup, passar per Sky City i pujar cap a Santa Fe? O de camí entre Four Corners a Santa Fe hi havia alguna cosa superinteressant?

De sort, esperança i nens

Avui he comprat el nostre número del Niño compartit: 53981. Si ens toca, ja tenim diners extra per al viatge ;) Perquè no em titlleu de centralista, l'he comprat a Granollers. A creuar els dits!!!

De bitllets, companyies i guitarres trencades

Per cert, ja tenim bitllets, però no anem amb United... for if the flies!

De pròlegs, il·lusions i maneres de combatre el jet lag

Ja falta menys perquè comenci la nostra aventura per terres estatunidenques: ja estem al 2010, ja tenim els bitllets i de ganes no ens en falten!

Per començar aquest projecte online (i així fer més suportables aquests mesos que ens queden per arribar, de nou, a les esperades vacances estivals), escriuré uns consells que he llegit per combatre (o fer que sigui més lleu) el denominat efecte jet lag:

- Dorm bé abans de començar el viatge


- Evita les begudes alcohòliques i la cafeïna
hehehe, jo ho tinc fàcil!

- Beu molta aigua

- Intenta dormir durant el viatge
creuo els dits per això! Si estic desperta i asseguda sense mourem durant les 14 hores i mitja de vol, em tornaré boja!

- Ingereix poc aliment moltes vegades al dia. És preferible alimentar-se amb fruites i verdures, en comptes d'empassar el producte que les companyies aèries anomenen menjar.

- Vesteix roba còmoda i no vagis amb samarretes i pantalons massa cenyits
ens haurem de reservar el modelet per la nit de Las Vegas :P

- Intenta passejar per l’avió
reitero: si jo no ho faig, em moro. I no és una exageació. Una exageració seria dir que el Hugh Jackman és un dels homes més bonics del planeta. No, això tampoc... :P

- Utilitza ulleres de sol per enganyar el rellotge intern